P3RSP3CT1V4

Serveis d'arquitectura i construcció

by 1 Comment

Els revestiments continus tradicionals

ELS REVESTIMENTS CONTINUS TRADICIONALS

Es un fet comú en l’exercici de la nostra professió, l’ús de paraules que etimològicament tenen un significat, i n’hi donem un altre, i el més divertit és que en la majoria de casos, ens entenem perfectament entre els diferents actors que participem a l’obra.

Aquest és el cas, per exemple, de la paraula «ciment» o «pasta» per indicar el morter o el de panot per assenyalar les llambordes o com no, la típica «paret» quan és un envà.

El cas, és que sempre he sentit paraules com arremolinat, adreçat, estesa, lliscat, revoc, etc… per dirigir-nos a qualsevol revestiment contin, bé sigui de cimento o bé sigui de guix, de manera que, entrem en una espècie de conglomerat on les paraules ens serveix per gairebé tots els acabats continus. D’aquí que avui hagi decidit ordenar-m’ho per intentar ser rigurós en l’exercici de la professió.

Aíxi he fet la divisió en dos materials principals: el guix i el morter de ciment i després de consultar diferents fonts, diccionaris de la construcció i webs vàries arribo a la següent conclusió que passo a compartir:

Revestiments amb base de guix:

a) Guarnit (Guarnecido) – és la primera capa de guix negre que es realitza sobre el parament vertical, principalment de peça ceràmica,però també ho pot ser sobre una paret de canyís, bloc de formigó o qualsevol altre element. Acostuma a tenir un gruix entre 15 i 8 mm.

b) Emblancar (Enlucir con yeso) – És l’última capa d’acabament que se li dóna la revestiment de guix per afinar, normalment es fa amb guix fi o escaiola. El gruix va des dels 3 als 5 mm.

c) Estucat de guix i cal (estucado) – Consisteix en aplicar una capa mesclada de guix, cal, sorra i marbre polvoritzat amb opció de colorants deixar un acabat molt similar al marbre.

Revestiments amb base de ciment:

a) Esquerdejat (repellado, zarpeado, enfoscado previo) – Consisteix en tapar les irregularitats més grans que presenta un parament vertical amb una capa de morter de ciment amb sorra gruixuda llançada amb petites quantitats des de la paleta, a cop de canell. És un tractament previ per un posterior acabat de més qualitat o per deixar un acabat vast en construccions de poca entitat.

b) Arrebossat (enfoscado, revoco) – Un arrebossat com a tal, només defineix el revestiment d’un element sense concretar res més, així que sempre hauríem de concretar amb el material que el realitzarem. Si bé , cal puntualitzar que si no es defineix res més, s’entén que el farem de morter de ciment o de ciment amb cal i l’acabat és més uniforme i aplomat que l’esquerdejat

c) Lliscat (enlucido) – Com hem comentat en el cas del guix, es tracta d’una capa molt fina de morter de ciment o de cal que s’aplica en els arrebossats per deixar un acabat molt i molt fí, amb molt poca porositat i deixar-la el més fina possible.

d) Adreçat (enderezado) – En molts casos, utilitzem aquest argot per referir-nos a l’arrebossat previ que realitzem abans de la col·locació de l’enrajolat d’un bany o cuina, però aquest terme no es recull en cap nomenclator almenys que jo hagi trobat, per tant, es refereix a un arrebossat.

També cal fer un parell de notes sobre el tipus d’aplicació i el tipus d’acabat, ja que no es tracten exactament d’un revestiment perquè no s’hi aplica ni s’hi aporta cap material però si que usem el tipus d’acabat per referir-nos al revestiment que desitgem , amb lo qual crec que cal assenyalar. Així que:

Per tipus d’acabats tenim:

a) Deixat de regle (a regle):Deixat a pas de regle, seria l’exemple que parlàvem abans del adreçat previ a l’enrajolat. Arrebossem la paret amb un regle que va pressionant la pasta de morter sobre la ceràmica, de manera que aconseguim una planeitat molt bona amb un acabat vast. Repeteixo, posteriorment s’hi aplica algun altre material, podríem dir que ens fa de suport o base del revestiment final.

b) Remolinat (fratasar-remolineado) – Consisteix en un tipus d’acabat d’un arrebossat de morter , i adopta el seu nom de l’eina que s’empra per realitzar-ho, el remolinador (fratás-remolineador). Acabat més fí que el deixat de regle, en algunes circumstàncies ja és un acabat final.

c) Raspat (raspado) – Acabat que apliquem en morters sobretot de monocapa , revestiments de ciment amb additius resinossos i pols minerals amb colorejant, amb els quals donem una finalització a la superfície entre un lliscat* i un remolinat.

*Nota: Hi ha classificacions a on el lliscat es col·loca dins tipus d’acabats, però jo m’he estimat més posar-lo dins dels revestiments ja que hi ha aportació de material.

Per tipus d’aplicació tenim:

a) a bona vista (a buena vista): Doncs com la mateixa paraula descriu, s’aplica el material directament sobre el parament confiant en la perícia i destressa de l’operari per aconseguir una bona aplicació i planeitat. Recordar que l’aplicació es pot referir tant als morter de ciment com als enguixats.

b) Reglejat (maestreado): Es prenen com a referència unes mestres de la mateixa pasta que s’aplica, les quals s’han fet prèviament amb un regle deixant-les perfectament aplomades. Així aquestes costelles ens serveixen de guia sobre la que lliscar després el regle per tal de garantir la mateixa plomada en tot el parament.

En aquest apartat també vull fer un apunt sobre el projectat o gunitat (gunite) tant sigui de morter o de guix. En sí, és un tipus d’aplicació però de fons també s’aplica a bona vista o reglejat.

Bé, aquesta ha sigut la meva classificació que no vol dir que sigui la millor ni molt menys la única, però si que m’ha ajudat a ordenar una mica els conceptes i desitjo que també t’ajudin a tu. Moltes gràcies i si tens algun comentari o dubte, comenta’l , estaré content de poder respondre’t.

I per qualsevol altre cosa, no dubtis a contactar info@perspectiva.cat

bibiografia:

Albiol, J. i Vinyet, J. “Lèxics Bàsics Arquitectura Tècnica” (1995). Ed:Publicacions de Escola Universitària Politècnica de Catalunya

webgrafia:

http://tecno.upc.edu/bt/Vocabulari/Vocabulari21.htm, extret el 17 de gener de 2018.

http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/documentacio/general/terminologia_tecnica/diccionari_visual_de_la_construccio/pdf/dicc_cap3_tcm32-12286.pdf, extret el 16 de gener de 2018.

http://tecno.upc.edu/bt/tema-21/MorterGuixEstuc.htm , extret el 19 de gener de 2018.

 

by Leave a Comment

Informe Evaluació Edificis

Informe d’Evalució d’Edificis (IEE)

IEE és el document que ve a substituir o millor dit ,a completar, les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) que ja es porten realitzant fa més de deu anys .

L’objecte de l’ informe és realitzar una diagnosi de l’estat de conservació, accessibilitat i consum energètic que tenen els edificis i habitatges més antics de 50 anys i fer-ne un registre integrat únic.

El marc normatiu on es legisla són:

  • La Llei 8/2013 de Rehabilitació, Regeneració i Renovació urbana de 27 de juny.
  • El Real Decret Legislatiu 7/2015 de 30 d’octubre pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana.

Els IEE contenen tres apartats bàsic:

  1. Evaluació de l’estat de conservació de l’immoble.
  2. Evaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitat.
  3. Certificació energètica de l’edifici.

En cas que una comunitat hagués realitzat un ITE en els darrers anys, podria complimentar-lo amb una certificació energètica i automàticament es consideraria que elaborat l’IEE.

La periodicitat és de 10 anys com a màxim, podent cada Comunitat Autònoma o Ajuntament reduir aquest període i cal que sigui redactat per un tècnic competent (Arquitecte, Arquitecte Tècnic o Enginyer de l’Edificació) o en el seu cas, entitats d’inspecció registrades. Els tècnics competents són professional habilitats per la redacció de projectes, direccions d’obres i direccions d’execució d’obres d’edificació segons el que estableix la Llei 38/1999 de 5 de novembre d’Ordenació de l’Edificació.

Segons la disposició transitòria segona, el 28 de juny de 2018 és la data màxima perquè es presenti l’IEE per aquells edificis que a 28 de juny de 2013 tinguessin una antiguitat de 50 anys.

Algun dubte? Algun aclariment? No dubtis a contactar info@perspectiva.cat

 

by Leave a Comment

Alternatives al ús del Glifosat

Primer de tot dir que en aquest post hi ha treballat moltíssim el meu company de feina Aixel Garcia, un expert inquiet en adquirir coneixement de la flora, no només mitjançant la informació documentada sinó sobretot mitjançant l’experiència científica de la prova-assaig-conclusió. Un cop dit això, entrem en matèria.

Què és el Glifosat? Doncs és un herbicida de contacte no selectiu considerat de toxicitat de tipus A.

I perquè és tan dolent? A més de la toxicitat, també és tan nociu perquè s’infiltrà en el sòl, és molt soluble en l’aigua i persistent al medi.

Avui en dia és l’herbicida més utilitzat del món, i a entitats com Ecologistes en Acció els consta que molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg/l, valor màxim admès per la normativa europea per aigües subterrànies (Directiva de la UE 2006/118/EC). A banda de contaminar els aqüífers, el glifosat és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics i probablement cancerigen per als humans. A més, cada preparat d’herbicida que conté glifosat ve acompanyat d’altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Segons l’entitat ecologista, existeixen estudis científics que relacionen l’ús del glifosat amb un increment del risc de patir diverses afeccions i malalties, incloent-hi danys genètics. Entre els efectes adversos s’han descrit: toxicitat subaguda i crònica, trastorns reproductius i augment de la freqüència d’anomalies espermàtiques i carcinogènesi en animals.

També cal assenyalar per no generar alarma social que l’agencia europea de producte químics (ECHA) no va classificar com a cancerígen al glifosat. (Helsinky, 15 de març de 2017). El glifosat considerat no cancerigen per ECHA

La societat d’avui en dia es declina més per un entorn sense pesticides ni herbicides, ja que s’han demostrat que són tòxics a curt i llarg termini, d’aquí que molts ajuntaments, davant la pressió social, hagin decidit proclamar-se com municipis sense ús de glifosat tot i que la llei ho permet.(en l’àmbit privat s’utilitza i es comercialitza).

Hi ha una gran oferta d’alternatives ecològiques i de propostes que poden substituir l’ús del glifosat, així ens podem trobar en el grup dels treballs físic com poden ser els desherbrats manuals mitjançant els escatadors el qual té un cost notori de mà d’obra.

Tanbé hi ha la opció dels sistemes més físics com màquines que generen vapor d’aigua a alta temperatura per tal de cremar la planta, infrarojos… Per últim hi ha els sistemes més propers a la química com són les escumes amb additius, l’ús d’àcid acètic i el pelargònic (àcid nonanòic) . Lògicament, cadascun dels sistemes té els seus pros i els seus contres.

Com deia aquell, “sabrem si tenim una societat saludable, si tenim un entorn sa“.

Per últim dir-vos que si us ha agradat o voleu que aprofunditzi en algun qüestió, us agrairé moltíssim que em deixeu un comentari i m’ho feu saber.

 

I per qualsevol consulta em podeu trobar a www.perspectiva.cat i a  info@perspectiva.cat

 

Moltes gràcies

alternativa al glifosat

by Leave a Comment

Construint amb el sistema cáviti

N’havia sentit a parlar i inclús havia fet algun pressupost on demanaven preus de forjats sanitaris executats amb els sistema cáviti, però fins avui, mai m’hi havia trobat.

Jo m’ho imaginava una mica com aquells cassetons de alleugerits dels forjats reticulars que de tant lleugers que eren, el vent se’ls enduia costa brava avall.

Actualment estic col·laborant amb una obra on el projecte demana que els forjat sanitari s’executi amb l’encofrat cáviti. I la veritat és que resulta molt còmode d’organitzar.

El sistema cáviti, es tracta d’unes peces de plàstic, concretament de polipropilè reciclat termoinjectat ,que a diferència del que comentàvem dels cassetons alleugerits, els elevadors cáviti van encadellats entre ells, amb un ordre de muntatge indicat per unes fletxes que comporta la unió entre tots ells, dificultant no tant sols que puguin volar amb una ventada, sinó que a més es puguin desplaçar involuntàriament a conseqüència d’algun cop. Aquestes peces cal dir, que no són recuperables, sinó que quedaran per sempre més dins del forjats o de la solera i l’alçada varia entre els 5 cms i els 70cms en funció de la necessitat.

Aquest sistema ens permet entre d’altres coses, passar instal·lacions per sota del forjat, velocitat d’execució de l’encofrat, és trepitjable durant el muntatge,  adaptable als perímetres, és una construcció en sec i sobretot, crea una càmera d’aire ventilada que millora el confort i l’aïllament tèrmic de l’habitatge, a més d’una significativa reducció de runes.

Per contra té els inconvenient que necessita un pla de treball regular i anivellat, no admet alçades superiors de 70cms i a més no suporta càrregues d’ús de gran tonatge. També és imprescindible que els sistema porti implícit un mallat en la capa de compressió per reduir al màxim les càrregues puntuals.

Cáviti disposa d’un Document Adequació al ús DAU/14-086A concedit pel Institut tecnològic de la construcció (ITEC).

Podeu consultar més informació a la web de Cáviti. www.caviti.es

by Leave a Comment

Fent-me amic del Microciment

Des de fa uns anys cap aquí, el revestiment de diverses superfícies amb microciment està guanyant adeptes. Cal dir que la facilitat d’aplicació i la versatilitat que dóna, afavoreix que cada dia més aquest tipus d’acabat estigui present en moltes obres, des de les més rústiques i tradicionals fins a les més modernes i avantguardistes.
El microciment és un conglomerat de ciment al qual s’hi afegeixen additius: polímers, airejadors, sorres molt fines, fibres i pigments de colors .
La seva aplicació és senzilla, sempre en el ben entès que la destresa de l’ofici requereix d’un aprenentatge i una experiència assolible a còpia d’anys, ja que es tracta d’extendre en vàries fases, capes de microciment d’un gruix inferior a 1 mm.
La primera capa s’aplica sobre el suport sec i net. Aquest és el secret perquè la primera aplicació d’adhereixi correctament. A més, també caldrà col·locar-li unes fibres per evitar les fissures per retracció. Un cop ben assecada la primera aplicació, s’ha d’afinar i polir per reduir les irregularitats.
La segona aplicació acostuma a tenir un gruix major a l’anterior, amb la intenció de donar-li més cos al revestiment i d’omplir els espais i les fissures que hagin pogut quedar a la primera capa. Un cop assecada, també caldrà afinar i polir.
Posteriorment es recomana aplicar dues capes més, fines com la primera, així es garanteix una bona solidarització del conjunt i redueix la possibilitat de produir-se fissures.
Per últim, s’aplica un protector amb la finalitat de protegir el microciment de possibles taques, ratllades, o embrutiments, donant-li així una major impermeabilització al revestiment, que també decidirà quin tipus d’acabat tindrà, brillant o mate.
Cal tenir en compte que factors com el perfecte assecat del suport, el correcte assecat de les capes, l’aplicació en temperatures idònies com són les compreses entre els 10ºC i 35ºC , una adequada humitat relativa i un bon enduriment del revestiment abans de trepitjar-lo (en cas de paviments) són condicions bàsiques per garantir una bona execució.
L’aplicació del microciment, com hem vist, és compatible tant en paviments existents, com en superfícies de pladur, enguixats, fustes i enrajolats, però això sí, caldrà fer una bona preparació de la superfície de base.
Les principals característiques del material són una alta resistència a la fricció i al desgast, bon aïllant al foc, baixa difusió tèrmica, antilliscant i admet diferents acabats i colors.
Per contra, té l’inconvenient de ser un material amb un alt risc de fissures per retracció ja que pateix moltes tensions produïdes pel suport on s’aplica i la seva durabilitat i estètica dependrà de l’aplicació del segellador de la última capa.
En cas d’haver-se de reparar, caldrà repicar i refer el pany novament.

Si us ha agradat, agrairé moltíssim que em deixeu un comentari.

I per qualsevol consulta em podeu trobar a www.perspectiva.cat i a  info@perspectiva.cat

Moltes gràcies

XARXES SOCIALS