N’havia sentit a parlar i inclús havia fet algun pressupost on demanaven preus de forjats sanitaris executats amb els sistema cáviti, però fins avui, mai m’hi havia trobat.

Jo m’ho imaginava una mica com aquells cassetons de alleugerits dels forjats reticulars que de tant lleugers que eren, el vent se’ls enduia costa brava avall.

Actualment estic col·laborant amb una obra on el projecte demana que els forjat sanitari s’executi amb l’encofrat cáviti. I la veritat és que resulta molt còmode d’organitzar.

El sistema cáviti, es tracta d’unes peces de plàstic, concretament de polipropilè reciclat termoinjectat ,que a diferència del que comentàvem dels cassetons alleugerits, els elevadors cáviti van encadellats entre ells, amb un ordre de muntatge indicat per unes fletxes que comporta la unió entre tots ells, dificultant no tant sols que puguin volar amb una ventada, sinó que a més es puguin desplaçar involuntàriament a conseqüència d’algun cop. Aquestes peces cal dir, que no són recuperables, sinó que quedaran per sempre més dins del forjats o de la solera i l’alçada varia entre els 5 cms i els 70cms en funció de la necessitat.

Aquest sistema ens permet entre d’altres coses, passar instal·lacions per sota del forjat, velocitat d’execució de l’encofrat, és trepitjable durant el muntatge,  adaptable als perímetres, és una construcció en sec i sobretot, crea una càmera d’aire ventilada que millora el confort i l’aïllament tèrmic de l’habitatge, a més d’una significativa reducció de runes.

Per contra té els inconvenient que necessita un pla de treball regular i anivellat, no admet alçades superiors de 70cms i a més no suporta càrregues d’ús de gran tonatge. També és imprescindible que els sistema porti implícit un mallat en la capa de compressió per reduir al màxim les càrregues puntuals.

Cáviti disposa d’un Document Adequació al ús DAU/14-086A concedit pel Institut tecnològic de la construcció (ITEC).

Podeu consultar més informació a la web de Cáviti. www.caviti.es

Des de fa uns anys cap aquí, el revestiment de diverses superfícies amb microciment està guanyant adeptes. Cal dir que la facilitat d’aplicació i la versatilitat que dóna, afavoreix que cada dia més aquest tipus d’acabat estigui present en moltes obres, des de les més rústiques i tradicionals fins a les més modernes i avantguardistes.
El microciment és un conglomerat de ciment al qual s’hi afegeixen additius: polímers, airejadors, sorres molt fines, fibres i pigments de colors .
La seva aplicació és senzilla, sempre en el ben entès que la destresa de l’ofici requereix d’un aprenentatge i una experiència assolible a còpia d’anys, ja que es tracta d’extendre en vàries fases, capes de microciment d’un gruix inferior a 1 mm.
La primera capa s’aplica sobre el suport sec i net. Aquest és el secret perquè la primera aplicació d’adhereixi correctament. A més, també caldrà col·locar-li unes fibres per evitar les fissures per retracció. Un cop ben assecada la primera aplicació, s’ha d’afinar i polir per reduir les irregularitats.
La segona aplicació acostuma a tenir un gruix major a l’anterior, amb la intenció de donar-li més cos al revestiment i d’omplir els espais i les fissures que hagin pogut quedar a la primera capa. Un cop assecada, també caldrà afinar i polir.
Posteriorment es recomana aplicar dues capes més, fines com la primera, així es garanteix una bona solidarització del conjunt i redueix la possibilitat de produir-se fissures.
Per últim, s’aplica un protector amb la finalitat de protegir el microciment de possibles taques, ratllades, o embrutiments, donant-li així una major impermeabilització al revestiment, que també decidirà quin tipus d’acabat tindrà, brillant o mate.
Cal tenir en compte que factors com el perfecte assecat del suport, el correcte assecat de les capes, l’aplicació en temperatures idònies com són les compreses entre els 10ºC i 35ºC , una adequada humitat relativa i un bon enduriment del revestiment abans de trepitjar-lo (en cas de paviments) són condicions bàsiques per garantir una bona execució.
L’aplicació del microciment, com hem vist, és compatible tant en paviments existents, com en superfícies de pladur, enguixats, fustes i enrajolats, però això sí, caldrà fer una bona preparació de la superfície de base.
Les principals característiques del material són una alta resistència a la fricció i al desgast, bon aïllant al foc, baixa difusió tèrmica, antilliscant i admet diferents acabats i colors.
Per contra, té l’inconvenient de ser un material amb un alt risc de fissures per retracció ja que pateix moltes tensions produïdes pel suport on s’aplica i la seva durabilitat i estètica dependrà de l’aplicació del segellador de la última capa.
En cas d’haver-se de reparar, caldrà repicar i refer el pany novament.

Si us ha agradat, agrairé moltíssim que em deixeu un comentari.

I per qualsevol consulta em podeu trobar a www.perspectiva.cat i a  info@perspectiva.cat

Moltes gràcies